òstia! ja van 3???

De nou per aquí...

Acabo de deixar en Buenafuente a la tele. Abans havia passat per ella l'Eva Hache (de qui em confesso devot desde el seu pas x El Club de la comedia i la Paramount Comedy). I em sorprenc novament sentat davant la pantalla escrivint de nou. Hi ha q abans d'anar a dormir s'asseguren q la ciutat estigui preparada i tanquen llums x anar a fer nones... Ara a mi m'està donant x escriure unes línies abans d'entrar als llençols. Les meves nits començaran a semblar els finals dels capítols de "médico precoz"?? Molts recordareu segurament la sèrie.
En fi... realment tenien raó els "bloggers" experimentats: això enganxa. De la tele al llit passo sempre per la sala de l'ordinador i acostumo a entrar a llegir el correu, o senzillament a deixar engegat l'emule (q per cert em va lentíssim, xo això ja és un altre tema). Però desde fa un parell de dies la meva incursió en la xarxa també inclou un repàs als blogs dels meus amics Àngel i Pepo. Té collons la cosa... ara resultarà q començarem a basar la nostra comunicació en els posts q anirem deixant en els nostres blogs i els corresponents comentaris. La veritat és que no som massa de converses telefòniques (vaja, sereu dels pocs q ho llegireu, i ho sabeu de sobres... ara no sé xq escric com si ho hagués de llegir algú més... jejejejeje) i últimament no m'he prodigat pas amb mails. Podríem dir q tot rondava al voltant del messenger. Xo el messenger vindria a ser un estil com més de conversa. Escrius i responen. Tot molt immediat. Normalment vàries converses simultànies ("estàs amb algú més??" "NOOOO!!! i ara..." no cal q us hi sentiu identificats) En aquests escrits, en canvi, es recupera més l'estil de la carta. Vas escrivint i ningú interromp. Pots anar escupint i vomitant conceptes i idees fins a dir prou.
Aquestes nits em recorden una mica els dos anys q vaig passar vivint sol a Barcelona. Escrivia algunes nits. Normalment era correspondència amb una amiga gallega (de Galícia... perdó...) Estava en un mini pis de poc més de 40 m2 situat en un baix amb una lluminositat prou escassa com per invitar a escriure. Si afegim que no havia tele, doncs la combinació ens dóna un consum exagerat de piles AAA x una ràdio petitona q tenia, molt de temps no perdut al sofà davant la tele i una predisposició emocional a buidar-te davant un paper en blanc.

He parat un moment x veure els estropicis q estava inflingint el gat a la casa. Torno a seure i rellegeixo i veig q he perdut una mica el fil del q desenvolupava (ja vaig avisar q no preparo els escrits). Suposo q tot venia a intentar desenllaçar en la lectura dels vostres blogs... suposo... Crec q és probable q m'hagi adonat una mica el subtil i a la vegada immens canvi en el meu dia a dia q suposa la marxa de l'AMIC, en majúscules (no s'ofengui la resta q tb us aprecio als demés... sin nombres número dos) En el seu blog parla de grans converses mantingudes. No grans x la seva transcendència a nivell mundial. Crec q mai hem intentat arreglar res q no sigui el nostre d'entorn. I no pas per egoistes... crec q més per pragmatisme. Arreglar-se a un mateix és el primer pas per poder procurar ajudar a la resta a que s'arreglin.
Parlava del canvi en el meu dia a dia. La sensació no és nova. Probablement tota la meva existència s'hagi basat en la subtilessa dels canvis i el reordenament emocional i funcional del meu propi dia a dia. Sonarà massa ple d'ambigüetat... és segurament un dels altres trets definidors de la meva manera de ser. Però encara estic molt verd en els blogs com per anar despullant tot el meu dins en una pantalla totalment accessible desde qualsevol indret. El fora sí q ha sigut despullat en algunes ocasions (tampoc tantes, bandarres, no rieu...) Em vinc a referir que estic escrivint adreçant-me a persones molt concretes, xo q en el fons el blog és de domini públic. I mai ha sigut un dels meus forts deixar al descobert el meu dins tan fàcilment. Uns em titllaran de fred, xo els q m'heu arribat a conèixer sabeu prou bé q la informació sempre ha estat allà, xo potser només uns pocs tenen el codi x desxifrar-la....

Perdo gas... no ho dic només pels pets q he anat tirant-me durant tot l'escrit i q em permeten certificar i donar fe que estic podrit. Perdo gas i em dóna la sensació que potser tot sona vague. No pretenc fer articles d'opinió ni alçar-me com un nou gran pensador d'aquest segle. És tot molt més personal... tot més de petit cercle, del cercle important. El proper, el que s'ha de cuidar. El que et recollirà després de veure com has nat x terra. El que probablement sigui molt més petit del que ens volen fer creure... no sé si el tamany importa, xo el contingut sí, i molt.


Definitivament plego x avui (no sin antes mendaros a la... que grans els Gomaespuma) Bona nit a tothom.



Fins el següent (això enganxa)


P.D: No pateixis cabroncete, tothom és a dormir i ara apago els llums.