L'any s'acaba, l'any comença...
Tornem a ser-hi...
M'encanta ser prou obert de mires com per perdre'm poques coses (les que em perdo no és x tancat, sino x gos... ja ho sabeu). L'altre nit vaig participar d'una nit de les q val la pena viure. D'aquelles que quan te les proposen, saps que les hauràs de viure, passi el q passi i amb les conseqüències q puguin ocasionar. I tot això em surt xq tornava a pensar en la música. Aquesta nit q menciono és un concert a la sala Apolo de Barcelona. Les bandes... la banda erem nosaltres. Els músics eren LA FAMILIA RÚSTICA, una primera banda q no recordo el nom xo també sonava bé i MUCHACHITO, un híbrid entre Fito y fitipaldis i Manu Chao, amb ramalasos de Kiko Veneno. Un autèntic màquina de la guitarra. En fi, un concert al que vaig nar amb ganes de passar-m'ho bé, i vaig sortir havent disfrutat com un marrec. La tropa amb la que vam trobar-nos mereixeria un post apart. Aquí deixarem la definició de la "banda".
La nit tb va ser un comiat d'any prematur amb el dropo q més m'estimo d'aquest món, i q tants (i més q vindran) maldecaps m'ha portat. Vam nar-hi plegats, guiats x les xaies (la "tropa"). Algunes d'elles tan despistades q perden coses, tot i q després no ho volen reconèixer. En general un grup de xaies i xaios molt amè i maco. Gent divertida, esbojarrada, oberta i aparentment amb pocs prejudicis. Ja se sap que com més coneixes a la gent més coses hi trobes, xo bona gent en definitiva. En fi... que m'ho vaig passar teta. L'endemà van ser un suplici els entrenos, xo mentres nedava m'acompanyava un somriure als llavis.
Poca cosa més companys i companyes. Que l'any s'acaba... i un nou començarà. Vindran tot de bons propòsits que de ben segur poc tindrem en compte passada la ressaca de cap d'any, xo tot i així els farem. No canviarem tant depressa a aquestes alçades. Si ens anem moldejant ja serà força... No sé, m'acaba de venir al cap l'imatge d'un torn amb una peça de fang girant sense parar. La veritat és q potser és el concepte que dic... nem moldejant i donant forma buscant el que volem q sigui la figura. Xo el torn no pararà... seguirà girant... si el resultat t'agrada, hauràs d'utilitzar l'experiència x seguir amb mà sàvia mantenint la figura tal i com t'agrada. Sempre s'ha de seguir guiant. Si l'abandones saps q acabarà passant... En fi, caldrà no cremar-se i entrar al forn, que mentres es mantingui humit el fang es treballava. Tot sabem que passa un cop cuit...
Molt bon any a tothom. Feu les coses tot el millor que sapigueu i procureu-vos tanta felicitat com sigueu capaços. Als que ja ho sabeu, us ho torno a dir, xq estic tovet i m'agrada sentir-ho (no només d'oïda), us estimo. Sigueu feliços.
P.D: Per cert, quan "evoqui" el concert en sentir Muchachito riuré pensant en la "xaies night"... jejejejeje. NANIT.
M'encanta ser prou obert de mires com per perdre'm poques coses (les que em perdo no és x tancat, sino x gos... ja ho sabeu). L'altre nit vaig participar d'una nit de les q val la pena viure. D'aquelles que quan te les proposen, saps que les hauràs de viure, passi el q passi i amb les conseqüències q puguin ocasionar. I tot això em surt xq tornava a pensar en la música. Aquesta nit q menciono és un concert a la sala Apolo de Barcelona. Les bandes... la banda erem nosaltres. Els músics eren LA FAMILIA RÚSTICA, una primera banda q no recordo el nom xo també sonava bé i MUCHACHITO, un híbrid entre Fito y fitipaldis i Manu Chao, amb ramalasos de Kiko Veneno. Un autèntic màquina de la guitarra. En fi, un concert al que vaig nar amb ganes de passar-m'ho bé, i vaig sortir havent disfrutat com un marrec. La tropa amb la que vam trobar-nos mereixeria un post apart. Aquí deixarem la definició de la "banda".
La nit tb va ser un comiat d'any prematur amb el dropo q més m'estimo d'aquest món, i q tants (i més q vindran) maldecaps m'ha portat. Vam nar-hi plegats, guiats x les xaies (la "tropa"). Algunes d'elles tan despistades q perden coses, tot i q després no ho volen reconèixer. En general un grup de xaies i xaios molt amè i maco. Gent divertida, esbojarrada, oberta i aparentment amb pocs prejudicis. Ja se sap que com més coneixes a la gent més coses hi trobes, xo bona gent en definitiva. En fi... que m'ho vaig passar teta. L'endemà van ser un suplici els entrenos, xo mentres nedava m'acompanyava un somriure als llavis.
Poca cosa més companys i companyes. Que l'any s'acaba... i un nou començarà. Vindran tot de bons propòsits que de ben segur poc tindrem en compte passada la ressaca de cap d'any, xo tot i així els farem. No canviarem tant depressa a aquestes alçades. Si ens anem moldejant ja serà força... No sé, m'acaba de venir al cap l'imatge d'un torn amb una peça de fang girant sense parar. La veritat és q potser és el concepte que dic... nem moldejant i donant forma buscant el que volem q sigui la figura. Xo el torn no pararà... seguirà girant... si el resultat t'agrada, hauràs d'utilitzar l'experiència x seguir amb mà sàvia mantenint la figura tal i com t'agrada. Sempre s'ha de seguir guiant. Si l'abandones saps q acabarà passant... En fi, caldrà no cremar-se i entrar al forn, que mentres es mantingui humit el fang es treballava. Tot sabem que passa un cop cuit...
Molt bon any a tothom. Feu les coses tot el millor que sapigueu i procureu-vos tanta felicitat com sigueu capaços. Als que ja ho sabeu, us ho torno a dir, xq estic tovet i m'agrada sentir-ho (no només d'oïda), us estimo. Sigueu feliços.
P.D: Per cert, quan "evoqui" el concert en sentir Muchachito riuré pensant en la "xaies night"... jejejejeje. NANIT.
posted by Pablito el Gordito at 16:23
4 Comments:
un dia soñando en un sueño soñé...hola bon dia; il·lustrissims senyors; benvolguts; no nem bé, no... com es feia això d'escriure un comentari de text?? (Pau, tens 4 faltes d'ortografia... hauriem d'anar una mica més a la uni! els petons de vaca, xo, els domines força! a quina classe s'apren això?!) atención, pregunta: Àngel, no tenies calor amb el gorro?!jejeje
hem trobat a faltar el q buscavem... escots amb pits perfectes masculins; l'aroma de la cervesa rància pel matí!poca cosa més... però del que no ens podrem despendre never serà del record d'una nit de sexe musical, amb la millor família (a part de la rústica!jajaja!), les hores de cua a la barra per aconseguir birres per alguns compartir, altres per tirar, de meneítos amb desconeguts, del ressò dels tambors, una nit de buscar i no trobar (eh Tamara?!!!o no ens va deixar buscar?!..) en definitiva un super guateque (Pau, el primer grup q tan bé sonava i ningú recordava era la Guateque band) que per molt de temps ens deixarà un somriure inconscient als llavis!
des de l'interior més profund de les xaies us comuniquem que esteu seleccionats per ésser els xaios d'honor!! (rebreu la butlleta amb les clàusules del concurs "Mister xaio'06" pròximament als respectius domicilis)
Ara posant-nos serioses.. va ser tot un plaer compartir aquesta memorable nit coneixent-nos una miqueta més (això si q nos paga amb Mastercard) i disfrutant plegats de tot el q la va envoltar; però ante todo y sobretodo, sense vosaltres no hagués resultat tan màgica!
ens veiem pel bombo infierno.. yeah, yeah, yeah... y es q sois como la nata para nuestro chocolate!!
un petonàs de cada una per cada un detrás de la cortina de un cine de verano!!
k guai això de ser a part de xaies comentario tmb!!... i el primer!!... però tmb voliem ser el segon! som així d'egocèntriques!!
i l'últim apunt... esperem q en aquest any que acaba de començar poguem disfrutar de molts comentaris sobre nits per emmarcar!!
kukuxumusus
En fi... faltes ortogràfiques apart (tu saps com de difícil es fa escriure amb una sola mà xq a l'altra hi tens la birra?? jejejeje), doncs això, que hi ha habilitats que no es poden ensenyar a les universitats (a la meva tp donen ortografia... jejejeje)
Les imatges de la cervesa rància del matí tb són prometedores, així com els escots de pits perfectes... xo és x això q esdevenen nits memorables, x recordar-les i somriure. Qui hi fos, somriurà... qui s'ho va perdre, pos se siente. Res com el directe, els relats sempre són buits de la màgia del moment...
Res més... seguiré esperant el carnet de Xaio'06. Si som prous xaios potser ens farien descompte x grup en un pròxim concert. Un petó.. (de vaca)
P.D: X cert!! espero que tornis a tenir-ho tot a lloc de nou Tamara... ;p
Espereu-meeeeeeeeeeeee que jo tb vull dir la meva....jejeje que jo tb hi era... ue ue ue.... toma wateque, pal muchachito y su banda....Oleeee...la batucada genial....i vosaltres, la companyia, amb els millors acords...Paglito, jo tb espero que la Tamara ho tingui tot a lloc, de la Lula...ummmm esta tot a lloc crec.... I en Paglito...que de tontito nada...buaaaaa seguirem esperant nous concerts com el de sopa de cabra, com el dels pets, com el de muchachito...o com el Stein..jejeje...a vegades la musica es lo menys important....
I a tu Ivette, per si llegeixes aixo, et desitjo el millor 2006, amb o sense confiança, pero aixo si sense rencor...Cuida't tu tb...
Un petonet a tots i avui a dormir aviat, que sino els reis passaran de llarg ....
Publica un comentari a l'entrada
<< Home