N'hi ha que diuen prou...
Hola a tohom...
Feia molt q no omplia amb més dissertacions aquest petit espai virtual que em cedeixen... A vegades no ve de gust escriure. A vegades no sap què escriure... i a vegades no saps com fer-ho. Crec en l'utilitat del "blog" com a eina d'alliberament neuronal pels que signen els posts. També serveix pel petit (o gran) grup de voyeurs literaris que es limiten a llegir què escriu cadascun desde aquesta ambigua distància virtual. En fi, a tots i cadascun dels que volgueu llegir allò que escrigui, aquí ho teniu...
No ho poso en el meu perfil, xo dubto que algun dels que mireu aquest blog no ho feu xq quelcom em coneixeu. Molts ho sabeu, sóc jugador de waterpolo. Els que no en tenieu ni idea, ara en sou assabentats... I no sé quants de vosaltres seguiu sense saber la tràgica notícia del cap de setmana. Evidentment no em refereixo a la derrota del Barça en el Reyno de Navarra (no puc negar que me n'alegro moderadament). És una notícia de la que no puc alegrar-me'n. Es tracta de la mort de l'ex-porter de la selecció nacional de waterpolo, Jesús Rollán. Un home que va assolir les fites més altes en l'àmbit esportiu. Campió olímpic, mundial, també guanyador de la Champions League, i un llarg etcètera de mèrits esportius que omplirien un palmarés esportiu molt lloable. Però sembla ser que de poc o molt poc li serveix tot això ara. Amb només 37 anys ha posat fi a la seva vida. Tot sembla indicar que ha acabat suicidant-se... Es trobava en una balneari especialitzat en trastorns psíquics i tractaments de desintoxicació. Dissabte al matí el van trobar mort. Es va llançar desde un quart pis.
Aquesta entradeta em servirà per abordar un dilema que desde sempre m'ha rondat el cap. El suicida és un covard o un valent? S'ha de tenir molt de valor per posar fi a l'existència, o és una renúncia a lluitar per buscar solucions als problemes?? Com a tot a la vida, hi ha casos i casos. Potser el Nen (no us equivoqueu, no parlo del de Buenafuente) no estaria massa d'acord amb mi. En molts aspectes per ell no existeix el gris... o blanc o negre. En fi, suposo que trobaríem infinitat de diferents situacions on una opció o una altra serien vistes de vàries maneres distintes. Jo personalment no ho veig tan clar. I segueixo pensant que fins i tot el suicidi és una elecció legítima de cadascú. Crec que irònicament és penat per la llei, xo crec que si realment som éssers lliures (que evidentment no ho som) hauríem de tenir la llibertat d'elecció també en això. Òbviament, l'etiqueta de covard/valent ens la penjaran els que es quedin. Sempre és així. I seran ells qui jutjin la realitat que queda un cop el suicida ja no hi sigui... En fi, tampoc em considero qui per dissertar amb certa profunditat sobre temes tan complexes.
Poc més... volia fer-vos arribar la meva petita reflexió sobre el tema. També buscava tornar a reprendre el fil d'escriure una mica més regularment (a veure si així en Marc no m'esbronca quan ens veiem fent una birra). Doncs així m'acomiado, també us dic que queda pendent un post sobre el Carnestoltes on hi volia penjar les fotos que vaig fer-me amb la meva disfressa, xo no em va quedar massa entusiasme després de rebre la notícia del suïcidi.
En fi, espero que ens retrobem aviat... A reveure a tothom!
Feia molt q no omplia amb més dissertacions aquest petit espai virtual que em cedeixen... A vegades no ve de gust escriure. A vegades no sap què escriure... i a vegades no saps com fer-ho. Crec en l'utilitat del "blog" com a eina d'alliberament neuronal pels que signen els posts. També serveix pel petit (o gran) grup de voyeurs literaris que es limiten a llegir què escriu cadascun desde aquesta ambigua distància virtual. En fi, a tots i cadascun dels que volgueu llegir allò que escrigui, aquí ho teniu...
No ho poso en el meu perfil, xo dubto que algun dels que mireu aquest blog no ho feu xq quelcom em coneixeu. Molts ho sabeu, sóc jugador de waterpolo. Els que no en tenieu ni idea, ara en sou assabentats... I no sé quants de vosaltres seguiu sense saber la tràgica notícia del cap de setmana. Evidentment no em refereixo a la derrota del Barça en el Reyno de Navarra (no puc negar que me n'alegro moderadament). És una notícia de la que no puc alegrar-me'n. Es tracta de la mort de l'ex-porter de la selecció nacional de waterpolo, Jesús Rollán. Un home que va assolir les fites més altes en l'àmbit esportiu. Campió olímpic, mundial, també guanyador de la Champions League, i un llarg etcètera de mèrits esportius que omplirien un palmarés esportiu molt lloable. Però sembla ser que de poc o molt poc li serveix tot això ara. Amb només 37 anys ha posat fi a la seva vida. Tot sembla indicar que ha acabat suicidant-se... Es trobava en una balneari especialitzat en trastorns psíquics i tractaments de desintoxicació. Dissabte al matí el van trobar mort. Es va llançar desde un quart pis.
Aquesta entradeta em servirà per abordar un dilema que desde sempre m'ha rondat el cap. El suicida és un covard o un valent? S'ha de tenir molt de valor per posar fi a l'existència, o és una renúncia a lluitar per buscar solucions als problemes?? Com a tot a la vida, hi ha casos i casos. Potser el Nen (no us equivoqueu, no parlo del de Buenafuente) no estaria massa d'acord amb mi. En molts aspectes per ell no existeix el gris... o blanc o negre. En fi, suposo que trobaríem infinitat de diferents situacions on una opció o una altra serien vistes de vàries maneres distintes. Jo personalment no ho veig tan clar. I segueixo pensant que fins i tot el suicidi és una elecció legítima de cadascú. Crec que irònicament és penat per la llei, xo crec que si realment som éssers lliures (que evidentment no ho som) hauríem de tenir la llibertat d'elecció també en això. Òbviament, l'etiqueta de covard/valent ens la penjaran els que es quedin. Sempre és així. I seran ells qui jutjin la realitat que queda un cop el suicida ja no hi sigui... En fi, tampoc em considero qui per dissertar amb certa profunditat sobre temes tan complexes.
Poc més... volia fer-vos arribar la meva petita reflexió sobre el tema. També buscava tornar a reprendre el fil d'escriure una mica més regularment (a veure si així en Marc no m'esbronca quan ens veiem fent una birra). Doncs així m'acomiado, també us dic que queda pendent un post sobre el Carnestoltes on hi volia penjar les fotos que vaig fer-me amb la meva disfressa, xo no em va quedar massa entusiasme després de rebre la notícia del suïcidi.
En fi, espero que ens retrobem aviat... A reveure a tothom!
posted by Pablito el Gordito at 23:45
1 Comments:
Parlar del suicidi és complicat. En moltes ocasions la raó de suicidar-se sempre marxa amb el que es suicida. En el cas que tracta el blog, no tenia el plaer de conèixer a Jesus Rollan en persona, però sí d'escoltar anècdotes d'ell, com molts altres components del que possiblement hagi estat el millor combinat espanyol de waterpolo. Els millors a la piscina, i els "millors" fora d'ella.
Màxim respecte per la seva decisió, però crec que no serveix pas d'exemple per molts nanos que el tenen o l'han tingut com a ídol, i com a persona a seguir.
Podríem parlar-ne hores, com també podríem parlar durant hores del mal paper que ha jugat la RFEN en tot això. No crec que una mort d'un ex-jugador hagi d'afectar la feina, estudis, i la vida esportiva de centenars de persones que treballen durant la setmana.
I encara menys si a això li afegim que en el motiu del dol, se li ha de sumar els interessos de diversos clubs; com València o Sabadell.
En fi. En podríem parlar durant hores. Sopem aquest divendres o aquest dissabte? (mira't el mail, que te'n enviaré un per fer-te proposicions indecents...)
cuidese pablito!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home