dimarts, de febrer 21, 2006

Escapada a 11.000 rpm...

Novament divagant...

Com us ha anat desde l'últim post? Espero q estigueu tots bé. Jo la veritat he tingut temporades millors, xo tampoc us feu ara una idea fatalista... Tinc la sort de ser un personatge amb força bona autoregulació. De tant en tant pot portar-me problemes x la sensació d'hermetisme emocional q es pugui desprendre de la meva manera de fer les coses, xo la veritat és q tampoc ser fer-ho gaire millor. Sempre he sigut molt millor oient que narrador personal... deu ser x la gran quantitat d'hores passades escoltant la ràdio, amparat sota la tranquilitat del meu refugi "emocional".... buffff. Qualsevol pensarà que sóc un "ermitaño" solitari, xo no us porteu a error...

Tot el que venia a compartir amb vosaltres és el gran bé que em va fer divendres passat poder "fugir" i escapar-me amb la moto abans que em vinguessin a sobre les parets de casa. Estava intentant fer gestions x poder matricular-me del quatrimestre de primavera a la uni i no trobava a cap de les peces del trencaclosques en que s'han convertit les meves matrícules. Doncs això... tava fart i tampoc podia fer res x solucionar inmediatament el problema, així q vaig enfundar-me les botes i la caçadora, vaig preparar-me la bossa per anar més tard a entrenar, vaig engegar la moto i.... ADÉU!!! A TOMAR POL CULO TODO!!! No sóc pas un fitipaldi temerari, ni molt menys un Rossi virtuós. Vull dir que no és que n'és a 130 x Can Bordoi, ni molt menys... xo jo al meu ritme em va servir x oblidar-me de tot durant l'horeta i mitja q vaig estar voltant arreu. I a més vaig tornar amb la sensació que nava millorant la meva destressa al manillar de la meva moto. Podríem dir que ja sóc cinturó groc, jejejejeje (desconec l'ordre dels colors, xo m'ha fet gràcia l'ocurrència, sóc així de senzillot)

L'escapadeta també va venir motivada per força més factors, xo donat el caràcter públic d'aquest blog, prefereixo rentar draps bruts a casa, o dins del vestuari, jejejejeje. En fin... poca cosa més x avui, bàsicament xq haig d'anar a entrenar i si no faré tard. I no està l'ambient com per tirar-hi coets... Així q fins aviat.


Seguirem compartint...

divendres, de febrer 10, 2006

Meme de rareses...

Val d'acord... Pepo, acceptarem el meme.

La veritat, no sabria ben bé per on començar. Desconec si alguns dels meus hàbits podrien titllar-se de rareses. Desconec si podrien titllar-se de qualsevol cosa. En fi.. ahí os lo dejo:

1.- Digueu-me guarro (xo no sóc l'únic) xo sempre que em tiro a una piscina (ja sigui x entrenar o no...) acostumo a pixar només arribar a l'altra banda. Espero no us ofengueu aquells que en disposeu d'una a casa vostra i alguna vegada m'hagueu invitat.

2.- Sempre em sua el nas abans q qualsevol altra part del cos. És familiar. jejejeje

3.- Al pixar (tema recurrent avui...) acostumo a tirar-me un pet. Ara hi penso i crec q quan estic a l'aigua (recordeu el núm. 1) no ho faig... demà m'hi fixaré... També acostuma a recorrem un calfred x l'esquena... (no tot és escatològic... jejejeje)

4.- Al beure'm una beguda d'ampolla que porti enganxines, sempre les acabo estripant... Aquest fenomen es veu amplificat amb les "estrelles" que begui...

5.- I per finalitzar... deixeu-me rumiar... potser el fet q abans d'un partit procuro saludar a tots els meus companys. I als entrenadors no+ un cop finalitzats els jugadors... Això és quelcom q porto fent desde fa un parell de temporades (no és cosa de superstició, ho asseguro).


En fi, crec q amb això queda resolt el tema del meme que va enviar-me en Pepo (o Sr. Spà si preferiu...) De moment jo aniré a dormir i seguiré pensant rareses (per anomenar-les d'alguna manera), o potser no ho faci... ja veurem.

Bona nit a tothom.