Long long time ago...

Novament davant del teclat...


Molt de temps desde l'últim post, ho sé. També feia molt que no hi havia Jocs Olímpics, i no per això fa menys il·lusió tenir-los de nou...

Potser que anem a pams i fem un petit resum:

La part més recent i més notòria, per unanimitat (només voto jo...), és la meva incorporació al món dels "tiets"...

Aquesta coseta preciosa és el meu nebot. Cada cop em va sonant menys a broma dir-ho en veu alta. Imagino que tothom necessita un període d'adaptació a tot en aquesta vida.

Sigueu presentats, per cert!! És el petit Àlex (Alexandre, com l'avi matern...) i és el fill del meu germà. De moment s'ha salvat de les queixalades als "moflis" del seu tiet, doncs quan el vaig tenir entre els meus braços encara era massa menut... però tot arribarà!!

Amb l'arribada del peque, ja es van esgotant les excuses per no tenir-ne un de propi. Fins ara em recolzava en la deferència cap al meu germà gran i deixar-li ser el primer en portar un nét als pares... però això ja no servirà. Jejejejeje. Fora de bromes, avui per avui no puc plantejar-me tenir un xurumbel propi, aquesta és la realitat. Per deixat i mal estudiant encara tinc la carrera penjada (és que la meva és una carrera de fons...), i de manera inmediata, el primer que cal solventar és això. Ja no entro en qüestions econòmiques, doncs la despesa (no en un sentit dolent, sino com a inversió, o com preferiu dir-li...) d'una criatura és important.


Doncs ja esteu presentats... Parlant de presentacions, no sé si ja coneixeu un marrec nou que corre per casa. El Làzaro. Uns dels darrers posts, a qui us presentava era el Koke, que malauradament va morir al poc d'arribar a casa. Va caure malalt i no va aguantar el canvi. Aquest galifardeu, en canvi, es un supervivent. El nom li ve per la seva condició de resuscitat. Com hauríeu de saber (creències apart) el Lázaro bíblic és aquell del "levántate y anda!" i és el que va fer el pelut. Després de ser donat per mort en un balcó, unes hores més tard tornava a moure's. Després de començar a menjar una mica va revifar del tot. Així que el nom estava cantat per ell.

A la foto encara se li veu la cara d'espantat després d'haver trucat a la porta i Sant Pere enviar-lo de nou avall. Deuria tenir unes 3 setmanetes... poc més...

Ja el veieu, tot un personatge... A vegades penso que un dia em demanarà una birra quan es posa així a mirar "el vent d'on ve"...

Jo penso que les historietes de "Làzaro i Akiles" poden donar per algun post posterior... Ja es veurà, que després un es passa dos anys sense escriure i li reclamen post... jejejejeje. Espero que l'espera sigui menor.


A veure a veure, més cosetes... A sí!! Una nova incorporació, o més ben dit un canvi... un canvi de moto. La "petita" Fazer 600 ha cedit pas a un "tractor amarillo" R1200GS... res a veure, però es quelcom força pròxim al que buscàvem: una montura més gran, còmoda i per fer més quilòmetres. Una bona oferta de finals d'any, època on els concessionaris per fer quadrar els números i davant la propera aparició d'un model nou realitzen ofertes molt temptadores... o almenys a mi em van temptar. A vegades crec que sóc fàcilment temptable... o potser només quan em vull deixar temptar, jejejejejejeje.

Sigui com sigui, va rebre un bon baptisme. Una setmaneta coneixent la Bretanya francesa i les costes del Dia-D, a Normandia. Un consell: la visita val la pena, però una mica de bon temps ajuda molt a gaudir-ho (quin fred!!! i més amb la moto). Així que ja sabeu, no abans de maig (però cadascú faci el que cregui oportú... faltaria més...)



Poc més de moment. O potser molt, però ho deixaré per un altre dia...


Fins aviat (espero).